Fase ACTIVITATS INICIALS
M1
Connectem el gènere i el medi ambient al món
Presentem el projecte Fem Eco i comencem fent una anàlisi senzilla sobre què es prioritza a les economies en les quals vivim, és a dir, quines tasques estan millor valorades, comparant-les amb quines contaminen més i quines són més necessàries per a la vida. I també, si les tasques són assignades socialment a algun gènere concret. De manera que copsem que aquestes economies se sostenen en l’explotació al medi i a les persones, sobre tot de les dones. Veiem l’economia del dònut acompanyada del curtmetratge Glenn com a mostra gràfica dels límits d’aquestes explotacions i, per concloure, compartim tres principis com a guia per a unes societats justes.
IDEES FORÇA
En el món hi ha explotacions al medi i a les persones, alhora, existeix l’ecofeminisme que posa la vida al centre.
CONCEPTES
Explotacions, drets al mediambient sa i a la no discriminació i ecofeminisme.
- Introduir el vincle entre gènere i medi ambient al món global.
- Identificar problemàtiques de l’entorn en relació als drets humans (medi ambient sa, no discriminació) i imaginar alternatives per a una transició ecosocial justa.
ESTRUCTURA
| Primera part | Segona part | Tercera part | |||
|---|---|---|---|---|---|
|
Presentació del grup Presentació del projecte |
Dinàmica connexions economia i vida |
Els recursos finits del nostre planeta, visionat curtmetratge Glenn, reflexió conjunta sobre qüestió de drets i principis per a la transició justa |
|||
|
20 minuts |
40 minuts |
60 minuts |
|||
- Pòster o imatge projectada del projecte Fem Eco
- Targetes “connexions economia i vida”
- Enllaç al vídeo “Glenn”
- 15 post-it de color vermell
- 15 boles vermelles i una safata o recipient
- Ordinador, projector i altaveus
- Pissarra i retoladors/guix
Desenvolupament del mòdul 1
Primera part
Presentació del grup
Per iniciar la sessió, ens col·loquem de peu en cercle. Per torns, cada participant diu què li agrada més de la natura i el seu nom, cas que l’educadora no conegui el grup o si el grup és de nova creació. També podem acompanyar la paraula d’un gest.
Presentació del projecte
Compartim amb l’alumnat el procés i objectius de Fem Eco i expliquem que es divideix en tres grans blocs:
|
|
|
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Per a l’alumnat |
Iniciem |
Investiguem i proposem |
Actuem: artivisme, incidència i valoració |
||||||
|
Per a les docents, vinculat a la situació d’aprenentatge |
Què sabem de…? Què estem aprenent? |
Què hem après de nou? |
Com sé que ho hem après? |
||||||
També podem apropar la idea de que el nom del projecte Fem Eco a través del cartell i els colors del logotip, que fan referència als drets:
Dret a la no discriminació, sobretot per raó de gènere i dret al medi ambient sa.
Segona part
Dinàmica connexions economia i vida
L’alumnat es dividirà en tres grups en punts separats de l’espai. Repartim a cada grup un seguit de fitxes on apareixen diverses activitats o tasques humanes (veure Annex 1). Els tres grups tindran les mateixes fitxes, però en un inici no ho sabran.
A cada un dels grups es dona una indicació diferent (a, b o c) però l’alumnat participant desconeix els criteris d’ordenació dels altres grups, no els saben i poden pressuposar que és la mateixa indicació.
Les indicacions que donem, segon cada grup i de manera “secreta”, són:
TARGETES TARONJA
Ordenar les targetes segons aquelles activitats més productives (que generen més diners) a la part superior, a aquelles que en generen menys, les menys productives a la part inferior.
TARGETES VERDES
Ordenar les targetes segons aquelles que generen més impacte ambiental negatiu, aquelles afecten la sostenibilitat de la vida del planeta a la part superior, a aquelles que en generen menys impacte ambiental a la part inferior.
TARGETES LILA
Ordenar les targetes segons aquelles que són més necessàries pel manteniment de la vida a la part superior a aquelles que són més destructives a la part inferior.
Un cop ordenades, es demana als grups que posin les targetes de forma paral·lela, en tres columnes, per poder comparar l’ordre.
Motivem la reflexió:
- Les targetes segueixen el mateix ordre a cada columna? Quines diferències veieu en les classificacions que s’han fet? Motivem als grups que pensin quins criteris són els que han seguit els altres dos.
- Una vegada desvelats els criteris es posa de manifest la incongruència del sistema econòmic global. Les tasques que destrueixen la vida (contaminants, extractivistes, etc.) són les més valorades al cicle econòmic.
- Què provoca que unes activitats es valorin més des d’un punt de vista econòmic i les que necessitem per viure o per conservar el medi ambient siguin unes altres?
- Les activitats de les targetes que creguin que estan realitzades majoritàriament per homes les deixen en posició horitzontal.
- Majoritàriament per dones les col·loquin en posició vertical.
- Realitzades tant per homes com per dones les col·loquin en posició inclinada/diagonal.
Les activitats que sostenen la vida són poc valorades econòmicament
i majoritàriament assignades a dones.
Aquesta activitat és una adaptació d’una dinàmica elaborada per Marta Pascual Rodríguez (activista d’Ecologistes en Acció, membre de la Comissió d’Ecofeminismes i professora d’Intervenció Sociocomunitària).
Tercera part
Els recursos finits del nostre planeta
Com hem vist amb l’activitat de les targetes de connexions economia i vida, el nostre món s’organitza entorn dels diners i no entorn de la vida de les persones, plantes i animals , per tant, de l’explotació al medi i explotació a les persones. Hem descobert també, que les activitats que generen més diners també contaminen el nostre planeta i acaben amb els recursos naturals.
Motivem la reflexió:
- Quins recursos naturals necessita la nostra economia?
- Els recursos naturals del nostre món són infinits?
- Exemple per a il·lustrar que els recursos no són infinits:
Utilitzem post-it de color vermell que representen maduixes, i dibuixem les maduixeres a la pissarra, enganxant els post-it en aquestes. A partir d’aquesta il·lustració, anem exemplificant la situació.
Demanem una persona voluntària a qui demanem que imagini que les maduixes són la seva fruita preferida i que en vol menjar cada dia. Tot seguit, li demanem que vagi collint les maduixes. En cas que haguem posat 15 post-it, i que cada dia la persona es menja 5 maduixes de postres, al quart dia les maduixeres no tindran cap maduixa.
Motivem la reflexió:
- Què passa el quart dia? Com estan les plantes?
- Como ho podem solucionar?
Per continuar amb la reflexió, podem exclamar “se’ns ha oblidat cuidar les plantes!”. Si no deixem que les plantes creixin i es recuperin, arribarà un moment en què ja no en quedaran més maduixes. Collint només les que necessitem, regant les plantes i cuidant-les bé, continuaran fent maduixes durant molt de temps. Els recursos de la Terra són com aquest hort: si els fem servir sense pensar, s’acaben. Però si els cuidem i moderem el seu ús, els podem tenir durant més temps.
Hem vist que els recursos són finits, però si els cuidem, els podem tenir durant més temps. Fixem nos com els personatges d’aquesta història cuiden el seu entorn.
Millor si podem aconseguir el vídeo complert. En el seu defecte, veiem el tràiler i podem visualitzar-lo vàries vegades si és necessari per a la comprensió:
Glenn, the Great Nature Lover.
Noruega 2023. De la directora Anna Erlandsson (tràiler de 0’42”).
Motivem la reflexió:
- Què heu vist?
- Els personatges cuiden la natura? Per què?
Hem descobert que el sistema actual es basa en la ficció de que els recursos i les persones es poden explotar indefinidament.
Qüestió de drets
A continuació, per treballar més profundament la relació entre les necessitats humanes i els límits físics del planeta ens inspirarem en l’economia del economia del dònut de Kate Raworth. Dibuixem un dònut la pissarra:
Anem afegint el contingut a les parts del dònut, segons:
- Al forat del dònut. Què necessitem per viure? Aigua potable, aliments saludables, habitatge digne, sanitat i educació de qualitat, aire net…
- Al dònut. Com podem fer les coses sense fer malbé el planeta? cultivar aliments sense destruir tants boscos, generar energia sense contaminar tant, compartir els recursos…
- A l’exterior del dònut. Què passa quan gastem massa recursos o contaminem? escalfament global, falta d’aigua, extinció d’animals…
Motivem la reflexió final:
- Creieu que estem vivint dins del dònut?
- El nostre objectiu és viure dins del dònut: tenir tot el que necessitem però sense trencar els límits del planeta. Si sortim fora, com podem tornar dins treballant conjuntament ? (Per exemple, estalviant aigua, reciclant, fent servir energies renovables…). Reflexionar entorn a aquest conjuntament i la responsabilitat col·lectiva.
Llibre: Economia rosquilla: 7 maneras de pensar la economia del siglo XXI de Kate Raworth
Podem recuperar el vincle entre gènere i medi ambient i tornar al cartell Fem Eco. Veiem el nom de la campanya Fem (feminisme) Eco (ecologisme) per explicitar les reivindicacions contra les vulneracions i la defensa dels drets a la no discriminació i dret al medi ambient sa. Tot, amb voluntat de transformar el sistema basat en explotacions a les persones i el medi; en aquest posicionament es basa l’ecofeminisme.
Motivem la reflexió:
- Sabeu que són el drets humans?
- Per què és útil que existeixin?
- Creieu que són necessaris?
Quant al medi ambient sa, podem esmentar que en la primera Declaració Universal dels Drets Humans (1948) encara no existia aquest dret, ja que en aquella època la consciència sobre el problema ecològic no estava tant estesa. Tot i això, el 2007 es publica la Declaració dels Drets Humans Emergents, actualitzant amb preocupacions de la societat internacional actual, on sí que s’inclou aquest dret.
Demanem per alguna voluntària que llegeixi el dret:
“La Declaració dels Drets Humans Emergents reconeix en l’article 3 el següent dret:
El dret de tot ésser humà i dels pobles en què s’integrin a viure en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la biodiversitat present en el món i a defensar la sostenibilitat i la continuïtat dels seu entorn per a les futures generacions.”
Principis per a la transició justa
Gràcies a l’activitat de les targetes de connexions economia i vida, la teoria del dònut i el curtmetratge Glenn hem descobert que la realitat és injusta. Tot i així, com indica Yayo Herrero, hi ha tres principis que s’han d’atendre si volem millorar aquesta realitat.
Compartim aquests principis amb l’alumnat perquè es tinguin en compte, en un futur, a l’hora de proposar alternatives. Recollim algunes accions o idees transformadores i no només centrar-nos en les parts negatives i perjudicials del funcionament del nostre món per finalitzar la sessió amb una aposta transformadora i positiva.
Motivem la reflexió a partir del dònut dibuixat a la pissarra:
- Què podem canviar per estar a gust dins del dònut?
- Com podem millorar l’organització d’aquest sistema injust i poc saludable?
Descobrim els 3 principis que indica Yayo Herrero per viure dins del dònut i els escrivim a la pissarra. Expliquem que per a entendre’ls millor ho farem a través del exemple d’un menjador escolar amb persones voluntàries. Recuperem les maduixes del primer exemple, ara han arribat al nostre menjador i tenim una safata de postres a la nostra taula.
Atén a viure amb allò suficient; hi haurà persones que necessiten tenir més recursos i d’altres que haurien de reduir el seu consum, propietat, etc.
Per a treballar-ho farem un joc de rol amb un grup de 4 o 5 alumnes (recordar normes de convivència i respecte encara que estiguem fent teatre) que sortiran davant de la resta. Els hi direm a l’orella el seu rol:
- Personatge 1: t’agraden molt les maduixes i les vols totes.
- Altres personatges: us han portat els postres i toca repartir-lo.
Nosaltres portem la safata a la taula plena de maduixes (poden ser boles de cotó vermelles o maduixes de mentida) i que comenci l’acció.
Un cop acabada l’escena s’anima a reflexionar sobre el que ha passat i ens adaptem a com reaccionin les alumnes. Una persona es volia menjar tota la safata sencera i…
- Que passa amb la resta de persones? Que es queden sense.
- I si només en menja els trossos que necessites per estar tip?
- Aquesta persona ha tingut en compte la resta del grup?
Apel·lar a la responsabilitat col·lectiva; què és? totes ens afectem unes a les altres i ens podem fer mal o bé. Si es té en compte tothom podrà gaudir de maduixes. Això vol dir viure amb el que és suficient, sense prendre massa perquè si en prenem massa voldrà dir que algú que pot ser ho necessita més s’està quedant sense.
Redistribució de tot, també de les tasques de cura > seguim amb el joc de rol, podem canviar de persones voluntàries:
- Personatge 1: sempre reparteixes tu el menjar a la taula de menjador i ja n’estàs tip/a però si no ho fas tu ningú ho fa.
- Altres personatges: arriba el menjar a taula però us fa mandra repartir-lo , no voleu, només voleu menjar.
Nosaltres portem la safata a la taula plena de “maduixes” i que comenci l’acció.
Un cop acabada l’escena s’anima a reflexionar sobre el que ha passat i ens adaptem a com reaccionin les alumnes:
- Qui s’encarrega de repartir el menjar i que tothom tingui postres?
- Com podríem millorar aquesta situació? Si només ho fa una persona, es cansa molt. Però si totes ajudem i ens repartim les tasques, serà més just i ningú estarà esgotat. Això és el mateix que passa amb els diners, els aliments, les cures o la feina en la societat: s’ha de repartir perquè totes estiguem bé.
Es refereix a posar la vida al centre, per sobre de l’acumulació de riqueses. És el procés que vol garantir que la vida pugui continuar i amb vides dignes. Recuperem l’exemple dels recursos no infinits de l’hort de maduixes què ens passava quan les collíem totes de l’hort, ho recordeu? Imaginem l’hort d’on provenen aquestes maduixes, si només pensem en collir-ne moltes i moltes, sense cuidar la terra ni donar-li temps per recuperar-se, que passarà? Al final la planta es mor i ja no en podrem tenir més. Que hauríem de fer, com ja hem comentat abans? Cuidar-la per a que doni fruits durant més temps. Això és posar la vida al centre: fer les coses pensant en el futur i en com podem viure bé sense destruir el que ens envolta.