Fase ACTIVITATS DESENVOLUPAMENT
M3
Una mirada introspectiva
Recorrem un camí sensorial, en alguna zona propera o amb el record, com a exercici que té com a protagonistes els nostres sentits. Identifiquem els elements naturals amb els que hem interaccionat i quins d’aquests són necessaris per la vida.
A continuació, compartim una activitat que posa en relació el propi cos amb el territori que s’habita a través de l’escolta d’una narració i el dibuix. És una dinàmica introspectiva que pretén evidenciar de manera vivencial la interdependència i ecodependència que ens caracteritza com a éssers vius que som; pensar el cos com el nostre primer territori.
IDEES FORÇA
Som éssers socials i biològics i, per tant, depenem de les persones i de la natura per viure.
CONCEPTES
Ecodependència, interdependència.
OBJECTIUS
ESTRUCTURA
| Primera part | Segona part | Tercera part | |||
|---|---|---|---|---|---|
|
Camí sensorial Reflexió i posada en comú sobre l’ecodependència |
Cos-territori |
Posada en comú |
|||
|
60 minuts |
45 minuts |
15 minuts |
|||
MATERIALS EDUCADORA
- Fitxa pel camí sensorial DINA3 (1 per participant).
- Full DINA3 (1 per participant).
- Ceres de colors.
REQUISITS TÈCNICS I DE L’ESPAI
- Aula polivalent.
- Espai exterior.
- Reproductor de música.
Desenvolupament del mòdul 3
Primera part
Camí sensorial
L’exercici consisteix en recórrer un camí i posar atenció a com ens relacionem amb l’entorn on els nostres sentits seran els protagonistes.
Segons el que considerem, fem una de les dues opcions:
OPCIÓ A. Fem un recorregut, només amb el record, del camí de casa a l’aula aquest matí. Cada participant, de manera introspectiva, recorda i anota el que ha percebut. Així, en aquest cas cal que imaginem que tornem unes hores enrere, és aquest matí i estem sortint per la porta de casa preparades per venir a l’escola o l’institut, què ens trobem?
OPCIÓ B. Ens movem a una zona propera amb presència d’elements naturals. Com activació, convidem a posar atenció a què és allò que estan escoltant ara mateix, què oloren, què poden tocar al seu entorn, si han menjat o tenen encara el gust d’alguna cosa, què veuen al seu entorn,…
Per tal de facilitar aquesta connexió amb els sentits l’educadora pot formular preguntes abans o durant l’inici del recorregut, com:
- OLFACTE. Quines olors detectes?
- TACTE. Quines textures trobes? Són totes iguals? Si trepitges el terra és tot igual? Queden els mateixos materials a la teva sabata? Sents alguna temperatura?
- GUST. Sents o recordes algun gust? Has menjat alguna cosa que t’hagi deixat algun gust?
- VISTA. Què veus al teu entorn? Què destaca i quins detalls trobes?
- OÍDA. Què escoltes? Pots distingir diferents sons? Quins?
També es pot afegir una dinàmica de reconeixement d’un objecte amb els ulls tancats.
L’alumnat realitza un recorregut per l’espai de manera individual i va emplenant una fitxa on va anotant el que percep amb cada sentit. Un cop l’alumnat ha omplert la fitxa es demana que en els grups comparin les seves respostes i vegin en què coincideix i quines diferències hi ha.
Reflexió i posada en comú sobre l’ecodependència
A través dels sentits, podem veure com el nostre cos pot ser vulnerat amb les condicions de l’entorn en el que es viu.
Podem escriure allò recollit durant el camí sensorial, encerclant amb colors les paraules, classificant-les en saludables o no saludables. Altra opció és en una taula:
| Saludable | No saludable | |
|---|---|---|
|
Olfacte |
|
|
|
Tacte |
|
|
|
Gust |
|
|
|
Vista |
|
|
|
Oïda |
|
|
Compartim la reflexió que, paradoxalment, l’ésser humà ha decidit com ha de ser el seu entorn i el resultat és que ha construït uns entorns on hi ha elements que no són saludables per al propi organisme. Que l’entorn no és saludable ho podem percebre a través de cadascun dels nostres sentits.
Motivem la reflexió:
- Som éssers dependents? De qui/què depenem?
- Depenem de la natura? Per què?
- Cóm es de saludable l’entorn on vivim?
- Depenem d’altres persones?
- Necessitem que ens cuidin? Qui acostuma a cuidar?
Vinculem les respostes d’aquesta última pregunta amb les tasques de cura que vam treballar al primer mòdul, on vam veure que, majoritàriament, són tasques que s’assignen a les dones. Recordem com les tasques reproductives, de cures, són invisibilitzades i menyspreades i sovint són treballs no remunerats (o poc remunerats) amb poc reconeixement social.
A través del debat volem reflexionar sobre el fet que com a éssers humans som éssers socials i, a la vegada, éssers biològics. Per tant, som éssers humans amb cossos vulnerables, interdependents i ecodependents. Depenem d’altres éssers humans i de la natura.
Segona part
Cos-territori
L’origen d’aquesta activitat prové de feminismes decolonials i comunitaris del sud global, molt emprada en cercles de dones amb diverses variants.
1. Per iniciar, propiciem un ambient tranquil i de confiança. Així, podem posar música ambiental com Cuatro Vientos de Daniti o músiques de sons de la natura. Proposem a les participants que seguin a terra i esquena amb esquena d’alguna companya.
A més a més, des de l’inici de la dinàmica, comuniquem a les participants que faran aquest dibuix per a elles i si no volen compartir-lo o explicar res, no ho hauran de fer.
2. Una vegada creat l’ambient i la distribució de l’espai, repartim el material; un full a cada participant i ceres de colors.
3. Indiquem que cada participant dibuixi una silueta que representi el seu cos al full. Només cal dibuixar el contorn, de forma esquemàtica. Aquesta silueta representa ara el seu cos-territori.
4. A partir de la silueta, donem indicacions perquè les participants vagin dibuixant, colorejant allò que els hi transmet la narració de l’educadora en relació al seu cos-territori.
5. Una vegada totes tenim la silueta, l’educadora comença la narració amb veu tranquil·la, on pot:
A. Explicar l’objectiu de l’activitat, si no, es podrà recollir al final com a reflexió final. Per aquest objectiu, podem narrar:
“Pensem el COS com el nostre primer TERRITORI, i al territori el reconeixem en els propis cossos. Els cossos estan plens de sensibilitat, donen vida i tenen memòria.
A través dels sentits ens connectem amb els territoris: escoltem el riu o la muntanya, també escoltem la ciutat. Veiem els colors dels espais que ens envolten, el verd de l’arbre o el gris de l’asfalt, i ensumem l’olor del mar, del nostre menjar preferit, o del fum dels cotxes… ”
B. Narrar l’experiència del cos-territori amb algun fil conductor que triï.
És important destacar la importància de les vulneracions al medi i a les persones, ja que en aquest apartat se n’adonaran de les que pateixen en el seu propi cos, al seu entorn més proper i com aquestes els hi poden arribar a afectar.
La narració pot ser del tipus:
“En aquest cos dibuixem alguns dels espais que habitem quotidianament, pot ser la casa, el barri, l’entorn… Quins llocs identifiquem? On ubiquem aquests llocs en el meu cos? Quina emoció ens genera aquell espai, ens sentim segures o no? Els camins que recorrem habitualment (on ubiquem aquests camins? Hi ha algun parc, un bassal, un hort, arbres o animals? On ubiquem aquests llocs al nostre cos? Hi ha algun riu, mar, muntanya, bosc o carrer? On els situem? Dibuixem en aquest mapa aquells elements que considerem importants.
Assenyalem en aquests dibuixos aquells llocs que menys ens agraden, a on ens sentim insegures, on hem sentit violència, dolor, ràbia, on estan aquells llocs i com els dibuixem?, és un carrer, una part de casa nostra, un lloc llunyà a casa nostra o a prop? hi ha conflictes en el territori que ens afecten de forma quotidiana? quins?
Recordem vàries situacions extretes dels relats que vam conèixer i expressem en comú quines emocions ens desperten dins nostre.
Per últim, es reconeixen espais del cos-territori que ens facin sentir còmodes per tenir una mirada crítica i/o canviar allò que no ens agrada i que no ens fa sentir bé perquè vulnera el medi ambient i/o discrimina/violenta a les persones?, en quina part del cos o del territori?, al carrer, al patí, al llit, a casa? Com s’expressa aquesta rebel·lia/anhel de canvi? Un crit, una paraula, una cançó?
On es manifesta? al cap, al cor, als peus, a l’estómac, les cames? Trobem llocs en poder compartir-ho col·lectivament. Quan acabem, ens donem un instant per a mirar el nostre dibuix. Trobem tot el que volem plasmar en aquest moment?”
Tercera part
Posada en comú
En acabar el dibuix, recordem l’opció de compartir-lo o no amb la resta.
Si les integrants del grup, així ho consideren, podem proposar un tancament grupal compartint els dibuixos, formant petits grups de 3-4 persones en cercle.
Posteriorment, col·loquem els dibuixos al centre, creant una composició col·lectiva.
En qualsevol dels casos, dinamitzem una reflexió, amb preguntes com:
- Quines vulneracions de drets del vostre entorn detecteu?
- Quins espais de rebuig i benestar heu assenyalat? I per què?
- Quins aspectes crítics a favor i en contra destaqueu d’aquests espais? Per què?
A més a més, l’educadora pot recollir elements, com:
- A través dels dibuixos i el debat s’expressen críticament les vulneracions de drets de l’entorn?
- Quins espais de benestar i rebuig assenyalen?
- Quins aspectes crítics a favor i en contra s’han destacat d’aquests espais?
Des d’aquesta observació l’educadora acompanya les reflexions fent èmfasi en la relació entre cos i territori, com:
- Importància de conèixer el propi cos i cuidar-lo.
- Entendre la relació entre cos-territori.
- Entendre la importància de conèixer el territori que habitem i cuidar-lo.
- Importància de cuidar tots els éssers vius que habitem en un mateix territori; el territori s’amplia al món.
- La relació entre vulneracions al medi i vulneracions a les persones.