Fase ACTIVITATS INICIALS
M1
Connectem el gènere i el medi ambient al món
Presentem el projecte Fem Eco i comencem fent una anàlisi senzilla sobre què es prioritza a les economies en les quals vivim, és a dir, quines tasques estan millor valorades, comparant-les amb quines contaminen més i quines són més necessàries per a la vida. I també, si les tasques són assignades socialment a algun gènere concret. De manera que copsem que aquestes economies se sostenen en l’explotació al medi i a les persones, sobre tot de les dones idea que aterrem amb la visualització de Cuidar entre terres. Compartim l’economia del dònut i, per concloure, compartim tres principis com a guia per a unes societats justes.
IDEES FORÇA
El sistema socioeconòmic global actual es perpetua amb explotacions al medi i a les persones, alhora, existeix l’ecofeminisme que posa la vida al centre.
CONCEPTES
Explotacions, drets al mediambient sa i a la no discriminació, cadena global de cures, ecofeminismes.
OBJECTIUS
- Introduir el vincle entre gènere i medi ambient al món global.
- Comprendre com les causes estructurals globals (postcolonialisme, capitalisme, neoliberalisme i patriarcat) configuren la vulneració de drets locals i globals.
- Identificar les problemàtiques de l’entorn en relació als drets humans (medi ambient sa, no discriminació) i imaginar alternatives per a una transició ecosocial justa.
ESTRUCTURA
| Primera part | Segona part | Tercera part | |||
|---|---|---|---|---|---|
|
Presentació del grup Presentació del projecte Dinàmica connexions economia i vida |
Visionat sobre la cadena global de cures Dinàmica de conceptes i causes estructurals |
Reflexió conjunta sobre qüestió de drets; economia del dònut i principis per a la transició justa |
|||
|
45 minuts |
45 minuts |
30 minuts |
|||
MATERIALS EDUCADORA
- Pòster o imatge projectada del projecte Fem Eco
- Targetes “connexions economia i vida”
- Enllaç al vídeo “Cuidar entre terres”
- Fitxes explicació 4 conceptes
REQUISITS TÈCNICS I DE L’ESPAI
- Ordinador, projector i altaveus
- Pissarra i retoladors/guix
Desenvolupament del mòdul 1
Primera part
Presentació del grup
Per iniciar la sessió, ens col·loquem de peu en cercle. Per torns, cada participant diu qquè li aporta la natura, en una paraula i el seu nom, cas que l’educadora no conegui el grup o si el grup és de nova creació. També podem acompanyar la paraula d’un gest.
Presentació del projecte
Compartim amb l’alumnat el procés i objectius de Fem Eco i expliquem que es divideix en tres grans blocs:
|
|
|
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Per a l’alumnat |
Iniciem |
Investiguem i proposem |
Actuem: artivisme, incidència i valoració |
||||||
|
Per a les docents, vinculat a la situació d’aprenentatge |
Què sabem de…? Què estem aprenent? |
Què hem après de nou? |
Com sé que ho hem après? |
||||||
També podem apropar la idea de que el nom del projecte Fem Eco a través del cartell i els colors del logotip, que fan referència als drets:
Dret a la no discriminació, sobretot per raó de gènere i dret al medi ambient sa.
Dinàmica connexions economia i vida
L’alumnat es dividirà en tres grups en punts separats de l’espai. Repartim a cada grup un seguit de fitxes on apareixen diverses activitats o tasques humanes (veure Annex 1). Els tres grups tindran les mateixes fitxes, però en un inici no ho sabran.
A cada un dels grups es dona una indicació diferent (a, b o c) però l’alumnat participant desconeix els criteris d’ordenació dels altres grups, no els saben i poden pressuposar que és la mateixa indicació.
Les indicacions que donem, segon cada grup i de manera “secreta”, són:
TARGETES TARONJA
Ordenar les targetes segons aquelles activitats més productives (que generen més diners) a la part superior, a aquelles que en generen menys, les menys productives a la part inferior.
TARGETES VERDES
Ordenar les targetes segons aquelles que generen més impacte ambiental negatiu, aquelles afecten la sostenibilitat de la vida del planeta a la part superior, a aquelles que en generen menys impacte ambiental a la part inferior.
TARGETES LILA
Ordenar les targetes segons aquelles que són més necessàries pel manteniment de la vida a la part superior a aquelles que són més destructives a la part inferior.
Un cop ordenades, es demana als grups que posin les targetes de forma paral·lela, en tres columnes, per poder comparar l’ordre.
Motivem la reflexió:
- Les targetes segueixen el mateix ordre a cada columna? Quines diferències veieu en les classificacions que s’han fet? Motivem als grups que pensin quins criteris són els que han seguit els altres dos.
- Una vegada desvelats els criteris es posa de manifest la incongruència del sistema econòmic global. Les tasques que destrueixen la vida (contaminants, extractivistes, etc.) són les més valorades al cicle econòmic.
- Què provoca que unes activitats es valorin més des d’un punt de vista econòmic i les que necessitem per viure o per conservar el medi ambient siguin unes altres?
Cada grup se centra un altre cop en el seu joc de targetes i, sense moure-les d’on es troben, les poden recol·locar, segons:
- Les activitats de les targetes que creguin que estan realitzades majoritàriament per homes les deixen en posició horitzontal.
- Majoritàriament per dones les col·loquin en posició vertical.
- Realitzades tant per homes com per dones les col·loquin en posició inclinada/diagonal.
Les activitats que sostenen la vida són poc valorades econòmicament
i majoritàriament assignades a dones.
Aquesta activitat és una adaptació d’una dinàmica elaborada per Marta Pascual Rodríguez (activista d’Ecologistes en Acció, membre de la Comissió d’Ecofeminismes i professora d’Intervenció Sociocomunitària).
El sistema econòmic en el que vivim s’organitza en contra de la vida, i aquest fet s’evidencia si observem aquesta relació: les produccions més destructives social i ambientalment són les que més valora el mercat i estan lligades a activitats masculinitzades (negocis de l’automòbil, de la guerra, de l’energia nuclear, les substàncies químiques o grans obres públiques). En canvi les activitats més sostenibles i més necessàries tenen escàs o gens de valor monetari i estan lligades a activitats més feminitzades (acompanyament, criança, educació, agroecologia, salut…).
Font: “La vida al centre: veus i relats ecofeministes” de Yayo Herrero, Marta Pascual i María González Reyes.
Segona part
Visionat sobre la cadena global de cures
En aquesta dinàmica compartirem, a través de fragments d’un documental, què és la cadena global de cures amb contextos i testimonis concrets.
Cuidar entre terres.
Documental. Produït per La Directa i CooperAcció.
Podem intercalar la projecció de parts del documental i reflexionar sobre el contingut entre tot el grup-classe.
En aquesta part es mostra com la Multinacional El Quimbo (moltes vegades aquestes empreses són Europees, d’EUA, o de grans potencies), amb el suport de l’Estat i sense haver mantingut cap tipus de comunicació o de permís de la població de la zona, està desenvolupant una macroconstrucció que afecta al territori, medi ambient i la comunitat que en vivia.
- Minut 35:13 – 39:42
Moltes dones, sostenidores de família, han d’emigrar a contextos i famílies més enriquides per poder cuidar econòmicament a la seva família, ja que en el seu context local no ho podria assumir.
- Minut 3:47 – 8:00
Exemple a Barcelona d’una manifestació on dones que han hagut de migrar per cuidar econòmicament de les seves famílies s’organitzen i es manifesten per les males condicions laborals locals, pel no respecte dels seus drets, i per la reivindicació d’haver hagut de migrar perquè empreses externes amb privilegis heretats per les relacions històriques neocolonials han destruït les seves terres, i desestabilitzat la seva economia.
- Minut 12:50 – 15:40
Exemple a Barcelona d’una manifestació on dones que han hagut de migrar per cuidar econòmicament de les seves famílies s’organitzen i es manifesten per les males condicions laborals locals, pel no respecte dels seus drets, i per la reivindicació d’haver hagut de migrar perquè empreses externes amb privilegis heretats per les relacions històriques neocolonials han destruït les seves terres, i desestabilitzat la seva economia.
- Minut 31:45 – 39:42
La cadena global de cures és un procés en el que el treball en el sector de cures (moltes vegades directament a les llars contractats directament per famílies) s’internacionalitza.
En un extrem de las cadena se situen les llars receptores del treball de cures i en l’altre extrem estan les famílies transnacionals que viuen la partida de les dones.
Per a saber-ne més: “Cadenas Globales de cuidado: ¿Qué derechos para un regimen global de cuidados justo?” de Amaia Orozco.
Amb el concepte de cadena global de cures podem copsar el vincle entre gènere i medi ambient que proposa el títol de la sessió. Les dones i la natura són expressament explotades i menystingudes al servei del sistema econòmic global.
Tercera part
Dinàmica de conceptes i causes estructurals
Amb aquesta dinàmica procurarem donar resposta a “per què es permeten o fomenten tasques de destrucció de la vida?” És a dir, quines són les causes estructurals que expliquen les situacions d’explotació a les persones i al medi ambient.
Mantenim els tres grups de treball i cada grup ordena la narració d’un dels conceptes; societat postcolonial, capitalista o neoliberal. El concepte societat patriarcal es pot fer de manera compartida entre tota la classe, després de tractar les altres 3 narracions.
Entreguem a cada grup una narració (veure Annex 2). L’alumnat sap com comença i acaba l’explicació (targetes enumerades “1” i “6”) i la consigna és que ha d’ordenar les frases del mig, de manera que tinguin un sentit.
També hi ha una tarja de “cas de cada municipi” on l’alumnat pot escriure alguna situació de discriminació que conegui del seu entorn.
Posteriorment, cada grup llegeix en veu alta la narració del seu concepte i s’interpreta i s’aclareixen en gran grup tots els dubtes.
Com a exercici que acompanyi la reflexió final, cerquem a imatges de Google el text “persones més riques del món” i amb el resultat, copsem els eixos de desigualtat en les persones que hi apareixen: homes, blancs, sense cap tret de racialització, vestimenta i procedència del nord global, edat concreta…
Qüestió de drets
Com hem vist amb les anteriors dinàmiques, el model de societat global que vivim, es basa en l’explotació al medi i explotació a les persones. Som còmplices de que una part de la població té negat l’accés a uns drets i la natura pateix aquestes vulneracions també.
Per altra banda, aquest sistema es basa en la ficció de que els recursos i les persones es poden explotar indefinidament. Per treballar la relació entre necessitats humanes i els límits físics del planeta es proposa inspirar-nos en la il·lustració de l’economia del dònut o economia rosquilla de Kate Raworth.
Llibre: Economia rosquilla: 7 maneras de pensar la economia del siglo XXI de Kate Raworth
Per il·lustrar-ho, fem un dibuix a la pissarra d’un dònut. El podem completar amb allò que l’alumnat vagi aportant (no cal mostrar el dònut complert com el proposa la Kate Raworth).
- Al forat del dònut, allò que necessitem per viure.
- Al dònut, el volum d’activitat humana que pot sostenir el planeta Terra de manera ecològica.
- A l’exterior del dònut, allò que passa quan se sobrepassen els límits (conseqüències negatives).
Per emplenar el dònut, atenem a les problemàtiques ambientals del territori i globals així com a les problemàtiques associades a l’explotació a les persones.
Podem recuperar el vincle entre gènere i medi ambient i tornar al cartell Fem Eco. Veiem el nom de la campanya Fem (feminisme) Eco (ecologisme) per explicitar les reivindicacions contra les vulneracions i la defensa dels drets a la no discriminació i dret al medi ambient sa. Tot, amb voluntat de transformar el sistema basat en explotacions a les persones i el medi; en aquest posicionament es basa l’ecofeminisme.
Quant al medi ambient sa, podem esmentar que en la primera Declaració Universal dels Drets Humans (1948) encara no existia aquest dret, ja que en aquella època la consciència sobre el problema ecològic no estava tant estesa. Tot i això, el 2007 es publica la Declaració dels Drets Humans Emergents, actualitzant amb preocupacions de la societat internacional actual, on sí que s’inclou aquest dret.
Demanem per alguna voluntària que llegeixi el dret:
“La Declaració dels Drets Humans Emergents reconeix en l’article 3 el següent dret:
El dret de tot ésser humà i dels pobles en què s’integrin a viure en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la biodiversitat present en el món i a defensar la sostenibilitat i la continuïtat dels seu entorn per a les futures generacions.”
Principis per a la transició justa
Com a alternativa a aquesta realitat injusta, com indica Yayo Herrero, hi ha tres principis que s’han d’atendre. Es comparteixen amb l’alumnat perquè es tinguin en compte, en un futur, a l’hora de proposar alternatives per a una transició ecosocial justa:
Atén a viure amb allò suficient; hi haurà persones que necessitarien tenir més recursos i d’altres que haurien de reduir el seu consum, propietat, etc.
Redistribució de tot, també de les tasques de cura.
Es refereix a posar la vida al centre, per sobre de l’acumulació de riqueses. És el procés que vol garantitzar que la vida pugui continuar i amb vides que valguin la pena ser viscudes.