Fase ACTIVITATS DESENVOLUPAMENT
M2
Ecodependència i interdependència
Coneixem reivindicacions ecofeministes de diferents punts del planeta i de l’entorn a través de relats i utilitzem la tècnica del teatre imatge per empatitzar i aprofundir en aquestes situacions. També aproparem recursos que presenten diverses problemàtiques mediambientals d’arreu.
A continuació, duem a terme composicions artístiques efímeres sobre els conceptes clau de Fem Eco on l’alumnat expressa com entén aquell concepte i alhora comparteix com l’entenen les seves companyes.
IDEES FORÇA
A l’entorn proper i arreu del món, existeixen diverses reivindicacions a favor dels drets de les persones, especialment dones, i del medi ambient.
CONCEPTES
Reivindicacions ecofeministes, ecodependència, interdependència, cures i vulnerabilitat.
- Conèixer col·lectius de dones amb reivindicacions ecofeministes de l’entorn proper i d’arreu del món.
- Entendre’ns com a éssers ecodependents i interdependents.
- Posar en valor les cures vers les persones i el medi ambient.
- Aprofundir en els conceptes d’ecodependència, cures, interdependència i vulnerabilitat.
ESTRUCTURA
| Primera part | Segona part | Tercera part | |||
|---|---|---|---|---|---|
|
Dinàmica d’activació Lectura dels relats Representació a través del teatre imatge Problemàtiques ambientals al territori |
Composicions artístiques |
Valoració Representació corporal |
|||
|
60 minuts |
45 minuts |
15 minuts |
|||
MATERIALS EDUCADORA
- Dones Chipko – Índia; Hija de La Laguna – Perú; Relat de l’entorn proper del municipi.
- Presentació en power point o impressions amb titulars, imatges, mapes i altres recursos sobre problemàtiques ambientals.
- Targetes amb els conceptes: ecodependència, cures, vulnerabilitat, interdependència i ecofeminismes.
- Materials diversos per a les composicions artístiques: marcs, cartolines, pedres, branques, fulles, botons, fils, taps i escuradents…
- Espai diàfan per la primera part del taller
- Equip de so per a la dinàmica d’activació
- Ordinador i altaveu
- Taules i cadires per la segona part del taller
Desenvolupament del mòdul 2
Primera part
Dinàmica d’activació
Prèviament al teatre imatge, per tal d’activar el grup en dinàmiques de moviment, atenció a la cura, el consentiment i respecte a les companyes, escollim, en funció del grup, la seva energia i del moment del dia, aquestes dinàmiques o d’altres:
- Per parelles, ocupant l’espai disponible, es pregunten l’una a l’altra “com estàs?” donem com a consigna que cal que les respostes siguin diferents a “bé, malament, regular” i que desenvolupin el “per què?”.
- Mantenint les parelles, igualment ocupant l’espai disponible, per iniciar la dinàmica de les marionetes: Una persona lliga uns fils imaginaris a l’altra que va interpretant els moviments que es pressuposen d’aquest fil invisible. Posem una cançó d’uns 2 minuts, per exemple, La valse d’Amélie de Yann Tiersen, i durant aquesta estona una persona de la parella fa de marioneta. Després, invertim els rols. Tanquem compartint impressions en gran grup per acabar, en comparteixen les impressions en gran grup.
Lectura de relats
- Relat Àfrica Green Belt Movement – Kenya
- Relat Àsia Dones Chipko – Índia
- Relat Amèrica Hija de La Laguna – Perú
- Relat de l’entorn proper del municipi – Exemple Sant Climent de Llobregat
| Kenya | Índia | Perú | Relat proper | |
|---|---|---|---|---|
|
Conflicte |
|
|
|
|
|
Drets vulnerats
|
|
|
|
|
|
Rol de les dones
|
|
|
|
|
|
Per què és una lluita ecofeminista? |
|
|
|
|
|
Quin canvi s’ha aconseguit? |
|
|
|
|
Teatre imatge
Compartim les consignes per a la representació i seleccionem un dels grups per aplicar la tècnica i un relat. Segons el temps disponible, els grups podran representar la seva escena de teatre imatge.
- El grup, mitjançant el seu cos i possibles objectes de l’aula, ha de representar aquesta reivindicació i l’opressió que hi ha entre els diferents actors, tal com el grup ho entengui. La representació serà estàtica, com si es tractés d’una foto.
- Les espectadores de la imatge interpreten el que observen.
- A continuació, demanem que es faci la transició cap a una imatge ideal en la qual l’opressió anterior desaparegui. Aquesta imatge ideal es podrà formar amb les aportacions del gran grup. Procurarem que amb la creació de la nova imatge ideal s’arribi a un equilibri i no a generar una nova opressió.
- El grup que representa l’escena comparteix amb la resta el context de la problemàtica i la reivindicació.
Podem explicar a l’alumnat que la tècnica del teatre imatge ve del teatre de l’oprimit; “aquell teatre de les classes oprimides i per a les oprimides, per desenvolupar una lluita per combatre les estructures opressores”. Aquestes tècniques han ajudat a moltes persones a “mentre feien d’espectadores, preparar accions reals que condueixin al propi alliberament”.
Boal, Augusto (2007). Juegos para actores y no actores. Argentina: Alba Editorial.
Motivem la reflexió:
- Quines creieu que són les emocions que acompanyen aquests processos de conflicte?
- Quines actituds faciliten la resolució de conflictes?
Problemàtiques ambientals al territori
Després de conèixer problemàtiques a partir de la lectura dels relats i la seva representació a través del teatre imatge, en presentem diverses de l’entorn. Per fer-ho, podem projectar o imprimir imatges o titulars de notícies, esmentant les fonts d’informació.
També podem compartir mapes i recursos, com: Mapa EjAtjas, Mapa 101 conflictes El Crític, web Ecologistes en Acció Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres i l’Observatori del Deute en la Globalització (OdG), entre d’altres. Per ampliar informació, podeu consultar l’apartat del Banc de recursos d’aquesta guia pedagògica.
A través d’un diàleg, incentivem l’alumnat que exposi les problemàtiques ambientals del territori així com es va començar a treballar amb la dinàmica del dònut de la primera sessió.
Segona part
Composicions artístiques
Dividim el grup classe en cinc grups, cadascun al voltant d’una taula i demanem a cada grup que representi un concepte:
Aquests són els conceptes claus de Fem Eco i dels ecofeminismes que ajuden a connectar la defensa del dret al medi ambient sa i la no discriminació de les persones.
Inicialment, cada grup consensuarà que entén sobre el concepte assignat. L’educadora, passant per cada grup, si cal, dona suport per les definicions a través de preguntes, com:
- Què enteneu per ecodependència? Si separem la paraula, què vol dir “eco” i “dependència”? Què és “dependència de l’eco”?
ECODEPENDÈNCIA
“condició, característica dels éssers humans per la qual necessiten de la naturalesa i estan subjectes a les seves limitacions i condicions”
- Què enteneu per ecodependència?
Si separem la paraula, què vol dir “eco” i “dependència”? Què és “dependència de l’eco”?
CURES
“accions que consisteixen en vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa”
Què enteneu per interdependència?
Si separem la paraula, que vol dir “inter” i “dependència”?
INTERDEPENDÈNCIA
“condició per la qual s’estableix una condició recíproca de dependència”
Què enteneu per vulnerabilitat?
Què vol dir ser vulnerable? Algú no és vulnerable? Som vulnerables només físicament?
VULNERABILITAT
“condició d’un ésser susceptible d’ésser afectat, danyat o perjudicat, física o moralment”
Què enteneu per ecofeminisme?
Si separem la paraula, què vol dir “eco” i “feminismes”?
ECOFEMINISME
“reivindicacions i accions per a la no explotació del medi ni explotacions per qüestió de gènere”
Un cop definits els conceptes, compartim les consignes per a una composició artística per representar-los. Per a fer-ho, exposem unes breus notes sobre la teoria de la composició:
Compondre és distribuir una sèrie d’elements en un “espai compositiu”, ja sigui bidimensional (paper, llenç, fotografia) o tridimensional (habitació, aparador, jardí). El lloc que ocupa cada element en l’espai compositiu és important i aporta càrrega i contingut simbòlic:
- Un element situat en el centre de la composició, transmet immobilitat, quietud, elegància, poder. Aquest és el lloc més destacat de la composició.
- Un element situat a la dreta o esquerra del centre, transmet la sensació de moviment i dinamisme: l’element s’ha desplaçat, ja no està quiet, juga, es mou, és inquiet…
- Un element situat al límit del camp compositiu transmet tensió i inquietud.
- Un element situat en la zona alta de la composició transmet lleugeresa, l’element no pesa. És el lloc dels somnis, les idees, l’eteri, el diví, l’inassolible…
- Un element situat en la zona inferior de la composició transmet pesadesa. És el lloc del terrenal, el segur, l’estable, l’inamovible, el palpable, el real…
Les normes compositives estan condicionades per aspectes culturals, com la direcció de lectura: d’esquerra a dreta (en la cultura occidental). Aquesta lectura proporciona índexs de temps:
- La zona de l’esquerra, on comencem a llegir, pertany al passat: és el lloc dels records, la nostàlgia, l’enyorança, el perdut, el vell…
- La zona de la dreta, cap a on es dirigeix la nostra lectura, pertany al futur: és el lloc del que ha de venir, les expectatives, l’inesperat, la sorpresa, el nou…
Aquest recull de pautes sobre la composició ha estat elaborat per Creart.
A continuació, exposarem els materials disponibles (fulles d’arbres, branques, botons, fils, clips, etc.) i remarcarem el respecte pel material que és reutilitzable per a d’altres ocasions. Assignem una persona per grup per agafar el material, que pot rotar.
Convidem a fer una passejada per observar les creacions dels grups i fer preguntes inspiradores. Totes les persones del grup haurien de fer-se seva l’obra (és un creació conjunta i no individual, i s’ha de trobar l’acord també a l’hora de compondre) i explicar per què aquella composició està disposada d’aquella manera i el que representa.
Un cop tots els grups finalitzin ens col·loquem en rotllana per poder observar totes les composicions, i l’educadora va passant per cada una i preguntant si saben de quin concepte es tracta i el “per què”. Una alternativa és deixar les obres a les taules i tothom anar visitant-les a l’hora com si es tractés d’una visita a un museu.
Tercera part
Valoració
Com a éssers interdependents i ecodependents, els humans estem amb constant relació amb altres i amb la natura i depenem de la natura i de les altres persones per viure. Proposem que algunes participants posin exemples de la seva dependència amb altres persones o elements naturals. Aquestes relacions es desenvoluparan amb detall a la següent sessió amb les dinàmiques de camí sensorial i cos territori.
Representació corporal
Per tancar la sessió proposem que cada persona faci una figura, en silenci, que representi amb quina actitud ens volem apropar al món i a les nostres relacions. Podem tancar fent una escena grupal on totes les participants estiguin representant la seva figura.