Canvis normatius en els elements curriculars
Judith Muñoz-Saavedra i Isaac Calduch
Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona
A Catalunya, el Decret 175/2022 desplega els principis establerts per la LOMLOE. Aquesta nova proposta, amb un enfocament clarament competencial, pretén donar resposta als reptes del segle XXI i adopta una visió més humanista, introduint sis vectors que conceben l’educació com un compromís col·lectiu amb el bé comú.
En aquest marc, el currículum, entès com una visió consensuada sobre què, com i quan ensenyar i avaluar, esdevé una oportunitat per construir una Educació per a la justícia global.
Aquest canvi d’orientació va acompanyat de modificacions significatives en l’estructura curricular, que impacten directament en la planificació i programació de les activitats educatives a l’aula.
Alguns dels elements diferencials són:
- l’establiment d’un perfil de sortida de l’estudiantat, que defineix les competències que cal haver adquirit al final de cada etapa del sistema educatiu;
- la contextualització dels continguts escolars amb l’entorn, que connecta el currículum amb la realitat social, cultural i econòmica de cada comunitat; i
- la transició d’unitats didàctiques, centrades en continguts i activitats, a situacions d’aprenentatge, que consisteixen en seqüències coherents i integrades d’activitats d’ensenyament-aprenentatge contextualitzades, basades en la resolució d’un repte i que requereixen la mobilització de sabers, contribuint així al desenvolupament competencial.
Per facilitar la comprensió d’aquests canvis, hem elaborat una taula comparativa que analitza les diferències entre l’arquitectura curricular de l’anterior llei educativa, la LOMCE, i la vigent LOMLOE. Aquesta comparació no només recull les equivalències terminològiques entre ambdues normatives, sinó que també posa de manifest els canvis d’enfocament didàctic que les diferencien.
No obstant, és important remarcar que aquesta taula no pretén oferir una explicació exhaustiva de totes les modificacions derivades del nou marc normatiu. En lloc d’això, busca ser una eina sintètica i útil per aconseguir una primera aproximació als canvis principals.
Reflexions inicials: Educació per a la justícia global i LOMLOE
| LOMCE | LOMLOE | Canvi subjacent | |||
|---|---|---|---|---|---|
|
Unitat didàctica |
Situació d’aprenentatge |
La programació didàctica, tradicionalment anomenada unitat didàctica i que agrupava un conjunt d’activitats al voltant d’un nucli temàtic, es transforma en situacions d’aprenentatge. Aquest canvi reflecteix un enfocament competencial, més centrat en l’aplicació pràctica del coneixement en contextos reals, on l’estudiantat ha de resoldre reptes concrets i mobilitzar els sabers adquirits per afrontar situacions complexes. |
|||
|
Competències bàsiques |
Competències claus Competències específiques d’àrea o matèria |
Les competències clau es converteixen en l’element central de la programació curricular. A diferència de la LOMCE, on els continguts eren la base del currículum, la LOMLOE aposta per dissenyar el currículum partint de les competències. També hi hagut una lleugera reformulació de les competències, seguint els lineaments europeus. Amb la LOMLOE, apareix un nou nivell de concreció competencial, que vincula les competències clau, que són comunes a totes les àrees de coneixement, amb els coneixements d’aquestes. Les competències específiques, per tant, són exclusives de l’àrea o matèria i d’un curs acadèmic o cicle concret. |
|||
|
Continguts |
Sabers |
Els continguts tradicionals passen a anomenar-se sabers, ja que ara es conceben com a continguts contextualitzats dins de situacions d’aprenentatge concretes. A més a més, el decret només recull aquells sabers que considera bàsics, permetent que el professorat formuli altres sabers desitjables, segons les necessitats de l’alumnat i l’entorn. Aquests poden ser conceptuals, procedimentals o actitudinals. |
|||
|
Objectius d’aprenentatge |
Objectius d’aprenentatge |
Els objectius d’aprenentatge continuen sent un element curricular important, tot i que el decret proposa una nova estructura per a la seva formulació: CAPACITAT + SABER + FINALITAT. Es tracta d’afavorir la dimensió pragmàtica i aplicada de l’aprenentatge, coherent amb l’enfocament competencial. |
|||
|
Activitats |
Activitats |
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació continuen sent part fonamental de la programació didàctica. No obstant, el decret proposa una nova fase en la seqüència formativa, la fase d’aplicació o de transferència. Aquesta fase, que no sempre estava present prèviament, és necessària per aconseguir un enfocament competencial. |
|||