Reflexions per pensar i aplicar la justícia global en clau curricular

Vivim un moment d’incertesa global, marcat per crisis ecosocials, desigualtats creixents i lideratges mundials que sovint ignoren o neguen reptes fonamentals com la crisi climàtica, la igualtat de gènere i el respecte als drets humans. Aquesta realitat no només alimenta una sensació creixent de desesperança, sinó que també es veu agreujada per la proliferació de continguts falsos a internet i la manipulació a les xarxes socials, eines que massa sovint són explotades per moviments d’extrema dreta. Aquestes dinàmiques erosionen la confiança col·lectiva i debiliten la capacitat crítica de la ciutadania, especialment entre les generacions més joves.

Tanmateix, enmig d’aquestes crisis emergeix un esperit solidari extraordinari. La joventut, malgrat ser sovint etiquetada com a individualista, lidera nombroses iniciatives col·lectives i accions solidàries. Des de moviments en defensa del clima fins a xarxes d’ajuda comunitària, els joves demostren una capacitat de resiliència i compromís que ens recorda el potencial transformador de l’educació. És en aquest context on els centres educatius poden jugar un paper decisiu per canalitzar aquestes inquietuds en una direcció crítica, compromesa i orientada a la justícia global.

Educar per a la justícia global implica abordar temàtiques com les causes de la crisi ecosocial, els límits del planeta o els efectes d’un model econòmic basat en el consumisme i l’explotació. A propòsit d’això, el professor valencià Jaume Martínez Bonafé assenyalava que “la catàstrofe també té les seves pedagogies crítiques”. Des d’aquesta perspectiva, les crisis actuals ofereixen oportunitats per a la reflexió i l’acció educativa. Com ens podem preparar per entendre i transformar el món? Quines eines pedagògiques tenim per analitzar i actuar davant dels desafiaments globals?

És aquí on la LOMLOE³ i el Decret Català 175/2022⁴ obren una finestra d’oportunitat. La seva proposta curricular posa èmfasi en valors com l’equitat educativa, la inclusió i el desenvolupament sostenible, promovent un enfocament pedagògic que connecti els sabers acadèmics amb els problemes reals. En aquesta línia, la proposta curricular derivada de la LOMLOE té com a objectiu una educació amb sentit. Però aquest “sentit” ha de ser objecte de debat: quin sentit? I per a qui? En un moment de crisi planetària, l’educació ha de tenir com a objectiu prioritari la construcció d’un futur sostenible. Això implica abordar el desenvolupament sostenible en totes les seves dimensions (ambiental, social i econòmica) i promoure una ciutadania compromesa, crítica i responsable.

Tot i que, a priori, pugui semblar que el nou currículum no té implicacions significatives en la pràctica docent del professorat i que, aparentment, es limita a un canvi terminològic, aquesta és una visió reduccionista de la reforma curricular que proposa la LOMLOE. Aquest nou marc curricular promou una transformació profunda: un canvi en la mirada pedagògica que, encara que ja era present en alguns sectors de la comunitat educativa, no s’havia consolidat com una pràctica generalitzada ni comptava amb el suport normatiu necessari. Per a molts centres educatius i docents, aquesta reforma representa una confirmació i un reforç d’una manera de fer escola que ja estaven aplicant. En canvi, per a altres agents educatius suposa un repte important, ja que demanda un canvi profund en les pràctiques, en la formació del professorat i en la manera d’entendre el paper del centre educatiu en la societat. En aquest sentit, la reforma pot funcionar com un catalitzador de reflexió i acció, estimulant la col·laboració entre docents i altres actors educatius. 

Per altra banda, aquesta reforma es troba alineada amb el marc dels cinc pilars de l’educació proposats per la UNESCO. Als quatre pilars clàssics (“aprendre a conèixer”, “aprendre a fer”, “aprendre a ser” i “aprendre a conviure”), la UNESCO hi afegeix un cinquè: “aprendre a convertir-se”. Aquest nou pilar posa l’accent en la necessitat de preparar els estudiants no només per adaptar-se al canvi, sinó també per liderar-lo i transformar la societat en benefici del bé comú. Incorporar conceptes com la interdependència, l’ecodependència i la vulnerabilitat humana a les aules ens permet avançar cap a una formació més conscient i implicada davant els grans desafiaments socials i ambientals del nostre temps. Educar per a la justícia global no només implica reflexionar sobre com interconnectar els sabers de diferents matèries amb la millora de les condicions de vida, qüestionant críticament les estructures i desigualtats globals, sinó també fomentar una ciutadania crítica i democràtica, que tingui una consciència global compromesa amb el bé comú. Aquesta interconnexió enriqueix l’aprenentatge i, alhora, capacita l’estudiantat per actuar de manera proactiva en la construcció d’un món més just i sostenible. 

En conclusió, la LOMLOE representa una oportunitat per reformular el sistema educatiu des d’una perspectiva global, compromesa i transformadora. Tanmateix, el seu èxit dependrà de diversos factors: la capacitat del sistema educatiu per promoure un diàleg constructiu, una formació docent adequada i una implementació coherent que transcendeixi els canvis terminològics. És essencial que aquesta reforma generi impactes reals a les aules i que els docents comptin amb les eines i el suport necessaris per posar-la en pràctica. A més, serà clau fomentar xarxes de col·laboració amb agents socials i entitats locals que puguin explorar les possibilitats d’aquest nou marc curricular. Aquestes sinergies permetran avançar cap a una educació que prioritzi la justícia global i que transformi les aules en espais de reflexió crítica i compromís social.